Des de dissabte soc Secretari General del BLOC JOVE i encara no estic recuperat del moment. Comence a utilitzar aquest blog considerant que es una manera més de visualitzar qui soc i què pense. Com a primera entrada, vos deixe el discurs que vaig fer a l’acte de cloenda del setè congrés del BLOC JOVE.
Membres de la nova Coordinadora Nacional amb Enric Morera
En primer lloc, m’agradaria donar-vos les gràcies en nom meu i de la gent que m’acompanya en aquest projecte pel vostre suport, amics i amigues d’entitats del País Valencià i d’altres territoris. Gràcies als representants del BLOC, al seu secretari General Enric Morera.
Però sobretot vull donar les gràcies a tot l’equip de gent que encapçalats i encapçalades per Sara Gómez han fet possible la celebració d’aquest congrés. M’agradaria demanar-vos que els fem un fort aplaudiment.
Aquest ha sigut el congrés de la tranquil·litat i la serenitat, al que només es presentava una llista, la que jo encapçalava, i que a partir de ja començarà a treballar per assolir els objectius que ens em marcat en les nostres ponències.
Per un País Valencià més Lliure i Sobirà, però també més just i solidari i més respectuós amb el territori i les persones.
Per un BLOC JOVE més gran i cohesionat, amb una militància formada i preparada per a liderar aquestos canvis.
També ha sigut el congrés de la renovació, de la innovació i de la maduresa política d’una organització que enguany fa 10 anys. Renovació per què som una coordinadora jove, de gent nova i d’idees fresques que assumeix aquesta responsabilitat amb il·lusió i forces renovades. Innovació per què per primera vegada ens hem dotat d’uns instruments de treball i seguiment clars amb la introducció de la ponència d’execució i programàtica, que ens marcarà a partir d’ara de quina manera assolirem els nostres objectius.
Maduresa política per que ja tenim 10 anys, som una nova generació de gent preparada, gràcies al treball de moltes altres coordinadores que ens precedeixen i sobretot de les dues últimes, encapçalades per Pere Fuset i Vicent Sánchez, que han sabut portar a aquesta organització al seu millor moment, deixant-nos molta feina feta però també molts desafiaments. M’agradaria que els reconeixerem amb un aplaudiment la seua tasca i la de la resta de companys i companyes que han treballat amb ells.
Es tot un repte per a mi, i imagine que per als meus companys i companyes d’equip, intentar millorar tota la feina feta fins ara. Els nostres predecessors ens han deixat el llistó ben alt, però podeu estar segurs que treballarem de valent per que els següents puguen dir el mateix sobre nosaltres.
Companys i companyes, els joves nacionalistes no ho tenim gens fàcil. Al llarg de la història se’ns ha negat i se’ns ha ocultat, i com sabeu, d’allò que no se’n parla no existeix. Fa poc demanàvem el reconeixement de Josep Rodríguez Tortajada del Partit Valencianista d’Esquerres, com a president del Valencia C.F. i tinent alcalde de l’ajuntament del cap i casal. També el reconeixement de Francesc Bosch i Morata, company d’aquest, que fou el fundador i precursor de les primeres institucions preautonòmiques, com va ser l’Institut d’Estudis Valencians o la Biblioteca del País Valencià. Procés truncat pel triomf del feixisme i que ens va condemnar a l’oblit com a poble de nou.
Per tant, no venim del no res, som els seus hereus i hem de reivindicar per tant, un espai que sempre ha existit i que es el nostre.
Els valencians i valencianes estem sofrint més que mai la crisi econòmica, amb un territori i recursos naturals exhaurits, una industria tradicional enfonsada, una població cada vegada menys cohesionada i un País València menys vertebrat que mai al que ens han portat les politiques neoliberals dels darrers anys. Unes politiques que han portat a l’ individualisme front a la col·lectivitat, als diners fàcils i la falta de responsabilitat i esforç. Nosaltres hem de reivindicar els valors de la col·lectivitat, l’esforça, la corresponsabilitat, els respecte a la diversitat i els de la democràcia radical.
Com a jovent valencià, ens preocupa la manca de politiques cap a l’ús i promoció de la nostra llengua. En un país normal qualsevol treballador de l’administració pública hauria de parlar la llengua pròpia del territori per al que treballa, qualsevol estudiant hauria de poder elegir estudiar en la seua llengua pròpia, la seua televisió pública promouria la cultura i els grups musicals autòctons i el seu govern promouria els esports i seleccions nacionals. Mentrestant algunes entitats com Escola Valenciana han de fer la tasca que no fa el nostre incapaç govern.
Ens preocupa tindre un govern i una oposició incapaç de lluitar per un finançament just per als valencians i valencianes, bé per que estan ocupats jugant amb la caixa a i la b o bé perquè manquen de la independència suficient davant Madrid. Portant-nos i sumint-nos en una situació d’empobriment continu front a la resta de territoris de l’estat. PP i PSOE no han sigut capaços de fer un Estatut digne deixant-nos per darrere de les principals autonomies de l’estat.
Ens preocupa estar a la cua de l’estat en ocupació i també educació. Som la autonomia amb més atur entre els i les joves i amb més fracàs escolar, arribant en alguns casos al 40%. També som l’autonomia amb més precarietat laboral i on pitjor funcionen les bosses per a professors i professores.
Ens preocupa el deteriorament del nostre entorn i del territori, provocats per unes polítiques urbanístiques destructores i insostenibles que han arrasat els nostres pobles i ciutats i que han exhaurit els nostres recursos naturals. Hem de proposar un canvi de paradigma, acostant-nos a postures com la del decreixement i que en certa manera m’agrada considerar com a nacionalistes, per la seua gran aposta per la relocalització i autogestió de recursos als territoris. Hem de recuperar el camp valencià i promoure altres formes d’agricultura i de relacions entre llauradors i consumidors, fomentant així que els i les joves de les zones rurals no hagen de fugir dels seus pobles.
Ens preocupa també la igualtat real de les persones, malgrat la legislació, encara existeix la discriminació social per qüestions de gènere, orientació sexual, procedència o discapacitat. Hem d’exigir politiques reals en l’aplicació de la llei contra la violència de gènere, una educació en la diversitat i laica que contemple totes les realitats afectivosexuals i culturals, que cree ciutadans i no màquines de treballar i l’aplicació reial de la llei de dependència entre altres.
Ens preocupa la falta de democràcia i la corrupció imperants al País Valencià, amb un govern que balafia els recursos econòmics i s’enriqueix a costa de valencians i valencianes. Un govern i una oposició que ens duen cap a una democràcia de baixa qualitat, sense participació ciutadana i que promou l’abstencionisme. Front a eixe model, nosaltres proposem una democràcia de baix cap a dalt, participativa i que ha de comptar amb la ciutadania i els moviments socials.
Els Moviments socials han de ser els nostres referents en tot allò que els ens afecta, ells junt amb la societat civil organitzada son una base importantíssima del país, que treballa en precari i que hui en dia pràcticament és invisible, elles són una part imprescindible per fer “un país futur”, que de fet ja està construint-se amb la seua existència.
Són visibles els nostres músics?, els nostres dramaturgs?, són visibles els nostres escriptors i creadors? Són visibles els centenars d’associacions que treballen a nivell local per fer un país més digne? Són visibles el centenar de publicacions -també de caràcter local- que empren la nostra llengua? Són visibles les associacions pel territori i les organitzacions cíviques que han demanat una nova concepció responsable de país? Són visibles les empreses que treballen des d’una responsabilitat social real? Ho són les que generen recursos per fer del nostre territori un espai més habitable?
El BLOC JOVE, doncs, té la responsabilitat que en el futur totes aquestes iniciatives tinguen una traducció política, en això ha de consistir una part de la regeneració política: en el baix cap a dalt, el pegar-li la volta a una política de la qual la gent està desencisada.
Assumisc, assumim el compromís i la responsabilitat d’encapçalar el BLOC JOVE, de fer feina, però això vol dir que també anem a exigir-vos, de la mateixa manera, la vostra responsabilitat, la de tots vosaltres i la de cada militant i simpatitzant en cada municipi i en cada comarca. Si entre tots i totes assumim aquest compromís, en algun moment alguna cosa pot fallar, però el BLOC JOVE començarà a esdevenir allò que pot ser: una entitat amb implantació i acció efectiva a tot el País Valencià.
Som el futur del País, però també el present i per tant, hem de prendre part de la política i participar activament. Al 2011 tindrem una nova oportunitat de canviar les coses i nosaltres, els i les joves haurem d’estar a les llistes electorals, si cal, encapçalant-les, haurem de participar activament en l’elaboració i difusió de les campanyes i haurem de dissenyar les politiques de joventut que defensarà el BLOC, per que ningú millor que nosaltres pot decidir quin país futur volem.
Al BLOC JOVE fem país futur lluitant per unes condicions dignes per a les persones i al nostre poble, protegint el nostre territori i revaluant l’agricultura com a sector clau per a la nostra sobirania alimentaria, defensant la nostra cultura i la nostra llegua, promovent un model econòmic verd i productiu i exigint el nostre dret a la emancipació col·lectiva com a poble i un finançament just.
I ara per acabar, m’agradaria fer ús d’una cita de Vicent Andrés Estellés, que pot ser m’animara ara fa tres anys a prendre part en la partida i que te a veure amb el concepte de democràcia participativa, diu així:
“No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu.”
Nosaltres estem units, som alegres, però també combatius. Ara doncs, només cal baixar al carrer i com a mi m’agrada dir, eixir de l’armari en el que ens han tancat als i les nacionalistes i participar!
Visca el BLOC!
Visca el BLOC JOVE!
I Visca el País Valencià, lliure i Sobirà!
